Cargando...

No ho direm en veu alta

Isabel Martí, 2022

sobre / about

Datos técnicos. / Technical details.

Duración
<30'
Duration
<30'
Personajes
>10
Characters
>10
Actrices
>10
Actresses
>10
Actores
>10
Actors
>10
Público
Infantil
Audience
Child
Formato
Pequeño
Format
Small

Sinopsis. / Synopsis.

És setembre, el nou curs comença i tota la classe es torna a reunir després de les vacances d’estiu. Tota la classe? No exactament. Falta Leti. Què estrany...

(SPA) Es septiembre, comienza el nuevo curso y toda la clase se vuelve a reunir tras las vacaciones de verano. ¿Toda la clase? No exactamente. Falta Leti. Qué extraño…

(ENG) It’s September, the new school year begins, and the whole class gathers again after the summer holidays. The whole class? Not exactly. Leti is missing. How strange…

Notas. / Notes on the piece.

Aquest text de 30 minuts de durada escrit per ser representat per una classe de tercer cicle de primària (el nombre d’intèrprets és molt flexible) vol acostar-se a la mirada que tenen els infants de la sobreprotecció que sobre ells i elles exercim les persones adultes, els secrets de la gent gran i com eixos secrets retarden el seu creixement. Que ocultem als infants? Fins a quan pretenem ocultar-los-ho? Quins efectes té eixa ocultació sobre ells i elles? Temes delicats com l’economia, la malaltia o la mort eixiran a debat en este text dinàmic, poètic i, en ocasions, sorprenentment còmic.

(SPA) Este texto de 30 minutos de duración, escrito para ser representado por una clase de tercer ciclo de primaria (el número de intérpretes es muy flexible), pretende acercarse a la mirada que tienen los niños y niñas sobre la sobreprotección que ejercemos los adultos sobre ellos, los secretos de la gente mayor y cómo esos secretos retrasan su crecimiento. ¿Qué ocultamos a los niños? ¿Hasta cuándo pretendemos ocultárselo? ¿Qué efectos tiene esa ocultación sobre ellos? Temas delicados como la economía, la enfermedad o la muerte salen a debate en este texto dinámico, poético y, en ocasiones, sorprendentemente cómico.

(ENG) This 30-minute text, written to be performed by a third-cycle primary school class (the number of performers is very flexible), aims to approach the way children perceive the overprotection adults impose on them, the secrets of grown-ups, and how those secrets slow their growth. What do we hide from children? How long do we intend to keep it from them? What effects does this concealment have on them? Sensitive topics such as the economy, illness, or death are explored in this dynamic, poetic, and sometimes surprisingly comic text.

Otros datos. / Other information.

Estreno (no profesional): En varios centros públicos de primaria, curso 2022-2023
Encargo de la Direcció General d’Innovació Educativa i Ordenació de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport dentro del programa "L'escola fa teatre" (La escuela hace teatro)
En plataforma online para acceso de todos los colegios públicos valencianos

Fragmento. / Fragment.

Aquí te dejamos un extracto de esta obra que ha sido escogido por la autora. Puedes leerlo y valorar así si te interesa solicitar el texto completo. / Here is an extract of this piece that has been hand-picked by the author. Feel free to read it and decide whether you would like to request the whole text.

Valenciano / Catalán.

Solicítala. / Request it.

Si esta obra se ajusta a tus necesidades y quieres leer el texto completo, pídeselo a la autora explicándole el motivo por el que te interesa su obra. / If this piece matches your requirements and you would like to read the whole text, ask the author for it and explain why you are interested in their work.

sobre / about

Isabel Martí.

www.isabelmarti.com

Contacto. / Contact.

Si quieres escribirle, pincha en este botón y accede a nuestro formulario de contacto. / If you would like to write to the author, click this button to access our contact form.

Licencias. / License.

Si quieres solicitar la licencia para representar alguna de sus obras, hazlo a través de SGAE. / To request performance rights for any of her plays, please contact SGAE.

SGAE logo

Biografía. / Biography.

Escribir es, para mí, un refugio. Siempre me recuerdo escribiendo cuando algo no iba bien, desde muy pequeña. Escribí mucho cuando me cambiaron de colegio y me quedé sin amigos. Escribí mucho cuando desapareció mi primer amor. A mi primera pareja la conquisté escribiendo. Los mejores regalos DIY los he hecho de palabras. Creo que la escritura es, de todo lo que sé hacer, lo que me hace sentir más útil. No es muy romántico, pero es lo que hay. Escribir es mi bote salvavidas. Quepo yo y más gente. Estudié filología porque no existía la carrera de escritura, pero descubrí que leer es la mejor de las escuelas. Estudié Arte Dramático porque se me reveló el cuerpo y tuve que hacerle caso. Acabé escribiendo teatro porque las compañías en las que empecé no tenían dinero ni para pagar un local de ensayos. Y cuando llevaba tres o cuatro espectáculos estrenados, entendí que esto iba en serio. Me asocié: entré a formar parte de la AVEET y el colectivo fue mi maestro. Ya lo dijo Juan Mayorga: compañía es con quien compartes el pan. Y yo odio comer sola.» (Isabel Martí)

“Writing is, for me, a refuge. I can always remember myself writing whenever something wasn’t going well, since I was very young. I wrote a lot when I changed schools and was left without friends. I wrote a lot when my first love disappeared. I won over my first partner through writing. The best DIY gifts I’ve ever made were made of words. I think writing is, of all the things I can do, what makes me feel most useful. It’s not very romantic, but that’s the truth. Writing is my lifeboat — there’s room for me and for others. I studied philology because there was no degree in writing, but I discovered that reading is the best school. I studied Dramatic Arts because my body revealed itself to me, and I had to listen. I ended up writing plays because the companies I started with couldn’t even afford to rent a rehearsal space. And after three or four premieres, I realized this was serious. I joined — I became part of AVEET, and the collective became my teacher. As Juan Mayorga said: company is those with whom you share your bread. And I hate eating alone.” (Isabel Martí)

Escritura. / Style.

«No sé pegar, así que para defender y defenderme, sólo tengo la palabra. Pero ha de ser una palabra bella y, a la vez, visceral. No me gusta la superficie, no me gusta el crol, la braza, la mariposa... A mí lo que me gusta es bucear, mojarme entera, deshacerme en la historia como un azucarillo. Quiero saberlo todo, quiero contarlo todo. En la vida ya nos callamos demasiadas cosas. Me reconforta la escritura que se convierte en un espacio de libertad donde nos atrevemos a decir y a hacer lo que difícilmente haríamos y diríamos, donde tenemos permiso para ser idealistas, un espacio para la heroicidad, un lugar donde el sentido práctico se vuelve ridículo, el lugar donde lo justo permanece. Pero sin evitar las consecuencias. Sin consecuencias no hay heroicidad. El teatro es un ensayo de la vida. Probamos vías posibles para nuevas realidades. Si nadie las imagina antes, nadie las puede reivindicar, ni cultivar, ni recolectar, ni comer. Como en la ciencia: antes de demostrar algo, alguien ha tenido que intuirlo. Hacemos teatro para intuir cómo podríamos ser mejores y vivir mejor.» (Isabel Martí)

“I don’t know how to fight, so to defend and defend myself, I only have words. But they must be beautiful words, and at the same time visceral ones. I don’t like the surface, I don’t like freestyle, breaststroke, or butterfly… What I like is to dive, to get completely wet, to dissolve into the story like a sugar cube. I want to know everything, I want to tell everything. In life, we already keep too many things to ourselves. I find comfort in writing when it becomes a space of freedom — where we dare to say and do what we could hardly say or do otherwise, where we are allowed to be idealists, a space for heroism, a place where practicality becomes ridiculous, the place where justice endures. But without avoiding consequences. Without consequences, there is no heroism. Theatre is a rehearsal for life. We test possible paths toward new realities. If no one imagines them first, no one can demand them, nurture them, harvest them, or taste them. Like in science: before proving something, someone must have intuited it. We make theatre to intuit how we might become better and live better.” (Isabel Martí)

Obras. / Plays.

2023. DE LA RAÓ VIUREM
(Lectura dramatizada) Teatre de la Marina, El Puig de Santa Maria
VII Torneig de Dramatúrgia Valenciana (IVC)
2022. POTS?
Festival Russafa Escènica 2022, Centro de Carmen Cultura Contemporánea (CCCC), Valencia
Ayuda a la Escritura Escénica del Institut Valencià de Cultura, 2022
2022. NO HO DIREM EN VEU ALTA
En varios centros públicos de primaria, curso 2022-2023
Encargo de la Direcció General d’Innovació Educativa i Ordenació de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport dentro del programa "L'escola fa teatre" (La escuela hace teatro)
En plataforma online para acceso de todos los colegios públicos valencianos
2021. FES-ME UN LLOC
Teatre Rialto, València
Producción pública del IVC
2020. (R) MINDS
VVAA
(Teatro de calle) Festival Sagunt a Escena, Parc de la Glorieta Cronista Traver, Sagunt
Publicación institucional (producción pública), colección Textos a Escena
2020. CARTES A CURIE / CARTAS A CURIE
Auditori Municipal, Rafelcofer, València
2020. SALEM
Carme Teatre, Valencia
II Programa de Residencias de la Carme Teatre
Candidato a los XXIV Max a Mejor Espectáculo Revelación
2018. ARRELS AL RAS
Ayudas a la Creación Literaria del IVC, 2018 + Ayudas SGAE a la traducción de textos teatrales (para traducirla al ruso)
2018. NIÑAS QUE NO TENEMOS NI PUTA IDEA / XIQUETES QUE NO TENIM NI PUTA IDEA
Centre Cultural El Molí de Benetússer, València
2016. LLUNA, DOS... I TRES! / LUNA, DOS... ¡Y TRES!
Teatre l'Agrícola d'Alboraia, València
2015. NO SOM NINGÚ
En coautoría con Miquel Viñoles
Teatre Municipal Don Enrique, Carcaixent
2015. ÉS PRECÍS? / ¿ES PRECISO?
En coautoría con Miquel Viñoles
Pieza breve
Festival Russafa Escènica, Loft Valencia (local comercial en el barrio de Russafa), Valencia
2014. AMB L'AIGUA AL COLL
En coautoría con Miquel Viñoles
Centre Cultural Ausiàs March, Polinyà del Xúquer, Valencia (estreno no profesional)
2013. LA FRAGILITAT D'EROS / LA FRAGILIDAD DE EROS
Festival Russafa Escènica, Loft Valencia (local comercial en el barrio de Russafa), Valencia
2013. LA ANTESALA
En coautoría con Víctor Lucas, Neus Alborch y Mamen Mengó
Festival Russafa Escènica (Casa particular), Valencia + Sala Russafa, Valencia
2012. EL DÍA QUE CAMBIÉ MI CASA POR UNA TROMPETA DE COLORES
Pieza breve
Con Maquinant Teatre
II Festival Russafa Escènica (Casa particular), Valencia
Leyenda / Legend
Estreno / Premio / Beca / Publicación
Premiere / Award / Grant / Publication

sus traducciones en / their translations on

con el apoyo de / with the support of