Després de ser detingut en un desnonament, Abel rep la visita de Joana, la seua professora de Ciències Polítiques, actualment assessora del govern en matèria d’habitatge i amb la que va mantindre una relació. El triangle es completa amb Emili, la parella de Joana, un periodista molt implicat amb el moviment antiespeculació. Un desnonament que es complica esdevé, per causa d’un malentés es converteix, en un cas mediàtic, una foguera que crema sense contemplacions. I de fons, un debat que transcendeix les relacions entre els personatges i els seus interessos: són aquestes les ciutats on volem viure? Són aquests els “paradisos” pels que abandonàrem els pobles on vàrem nàixer? Pot créixer alguna cosa bona a l’asfalt de la ciutat? Salem és un thriller d'arrel que pretén apel·lar a la bondat essencial i al sentiment de pertinença a una comunitat i a una terra.
(SPA) Después de ser detenido en un desahucio, Abel recibe la visita de Joana, su profesora de Ciencias Políticas, actualmente asesora del gobierno en materia de vivienda y con la que mantuvo una relación. El triángulo se completa con Emili, la pareja de Joana, un periodista muy implicado con el movimiento anti-especulación. Un desahucio que se complica se convierte, a causa de un malentendido, en un caso mediático, una hoguera que arde sin contemplaciones. Y de fondo, un debate que trasciende las relaciones entre los personajes y sus intereses: ¿son estas las ciudades en las que queremos vivir? ¿Son estos los “paraísos” por los que abandonamos los pueblos donde nacimos? ¿Puede crecer algo bueno sobre el asfalto de la ciudad? Salem es un thriller de raíz que pretende apelar a la bondad esencial y al sentimiento de pertenencia a una comunidad y a una tierra.
(ENG) After being arrested during an eviction, Abel receives a visit from Joana, his Political Science professor, now an advisor to the government on housing issues, with whom he once had a relationship. The triangle is completed by Emili, Joana’s partner, a journalist deeply involved in the anti-speculation movement. An eviction that becomes complicated, due to a misunderstanding, turns into a media frenzy, a fire that burns without mercy. In the background, a debate transcends the personal relationships and interests of the characters: are these the cities we want to live in? Are these the “paradises” for which we abandoned the villages where we were born? Can anything good grow on the asphalt of the city? Salem is a rooted thriller that aims to appeal to the essential goodness and sense of belonging to a community and a land.
Notas. / Notes on the piece.
El lloc on vivim ens conforma, conforma el tipus de relacions que establim i com ens organitzem. I si eixes relacions són de desigualtat, si som individualistes, si cada vegada estem més sols, més ansiosos i deprimits, més violents,... tot això també té a veure amb els espais que habitem i la relació que establim amb ells. Jo no sé si Salem parla d’això però és del que jo pretenia parlar: de la relació entre tres persones, però també d’eixes persones amb el seu entorn, dels seus valors i els nostres, de l’idealisme front a la realpolitik. També de les arrels, de l’enyor de la terra on vam nàixer, del que ens du a abandonar eixe lloc i les ferides que eixe èxode provoca.
(SPA) El lugar donde vivimos nos conforma, conforma el tipo de relaciones que establecemos y cómo nos organizamos. Y si esas relaciones son desiguales, si somos individualistas, si cada vez estamos más solos, más ansiosos, deprimidos, más violentos… todo esto también tiene que ver con los espacios que habitamos y la relación que establecemos con ellos. No sé si Salem habla de esto, pero es lo que yo pretendía tratar: la relación entre tres personas, pero también esas personas con su entorno, con sus valores y los nuestros, idealismo frente a realpolitik. También trata de las raíces, del anhelo por la tierra donde nacimos, de lo que nos impulsa a abandonar ese lugar y de las heridas que provoca ese éxodo.
(ENG) The place where we live shapes us, shapes the kinds of relationships we form, and how we organize ourselves. And if those relationships are unequal, if we are individualistic, if we are increasingly alone, anxious, depressed, more violent… all of this is also connected to the spaces we inhabit and the relationship we establish with them. I don’t know if Salem is about this, but it is what I intended to address: the relationship between three people, but also those people with their environment, their values and ours, idealism versus realpolitik. It is also about roots, the longing for the land where we were born, what drives us to leave that place, and the wounds that such an exodus causes.
Otros datos. / Other information.
Estreno: Carme Teatre, Valencia
II Programa de Residencias de la Carme Teatre
Candidato a los XXIV Max a Mejor Espectáculo Revelación
Escribir es, para mí, un refugio. Siempre me recuerdo escribiendo cuando algo no iba bien, desde muy pequeña. Escribí mucho cuando me cambiaron de colegio y me quedé sin amigos. Escribí mucho cuando desapareció mi primer amor. A mi primera pareja la conquisté escribiendo. Los mejores regalos DIY los he hecho de palabras. Creo que la escritura es, de todo lo que sé hacer, lo que me hace sentir más útil. No es muy romántico, pero es lo que hay. Escribir es mi bote salvavidas. Quepo yo y más gente. Estudié filología porque no existía la carrera de escritura, pero descubrí que leer es la mejor de las escuelas. Estudié Arte Dramático porque se me reveló el cuerpo y tuve que hacerle caso. Acabé escribiendo teatro porque las compañías en las que empecé no tenían dinero ni para pagar un local de ensayos. Y cuando llevaba tres o cuatro espectáculos estrenados, entendí que esto iba en serio. Me asocié: entré a formar parte de la AVEET y el colectivo fue mi maestro. Ya lo dijo Juan Mayorga: compañía es con quien compartes el pan. Y yo odio comer sola.» (Isabel Martí)
“Writing is, for me, a refuge. I can always remember myself writing whenever something wasn’t going well, since I was very young. I wrote a lot when I changed schools and was left without friends. I wrote a lot when my first love disappeared. I won over my first partner through writing. The best DIY gifts I’ve ever made were made of words. I think writing is, of all the things I can do, what makes me feel most useful. It’s not very romantic, but that’s the truth. Writing is my lifeboat — there’s room for me and for others. I studied philology because there was no degree in writing, but I discovered that reading is the best school. I studied Dramatic Arts because my body revealed itself to me, and I had to listen. I ended up writing plays because the companies I started with couldn’t even afford to rent a rehearsal space. And after three or four premieres, I realized this was serious. I joined — I became part of AVEET, and the collective became my teacher. As Juan Mayorga said: company is those with whom you share your bread. And I hate eating alone.” (Isabel Martí)
Escritura. / Style.
«No sé pegar, así que para defender y defenderme, sólo tengo la palabra. Pero ha de ser una palabra bella y, a la vez, visceral. No me gusta la superficie, no me gusta el crol, la braza, la mariposa... A mí lo que me gusta es bucear, mojarme entera, deshacerme en la historia como un azucarillo. Quiero saberlo todo, quiero contarlo todo. En la vida ya nos callamos demasiadas cosas. Me reconforta la escritura que se convierte en un espacio de libertad donde nos atrevemos a decir y a hacer lo que difícilmente haríamos y diríamos, donde tenemos permiso para ser idealistas, un espacio para la heroicidad, un lugar donde el sentido práctico se vuelve ridículo, el lugar donde lo justo permanece. Pero sin evitar las consecuencias. Sin consecuencias no hay heroicidad. El teatro es un ensayo de la vida. Probamos vías posibles para nuevas realidades. Si nadie las imagina antes, nadie las puede reivindicar, ni cultivar, ni recolectar, ni comer. Como en la ciencia: antes de demostrar algo, alguien ha tenido que intuirlo. Hacemos teatro para intuir cómo podríamos ser mejores y vivir mejor.» (Isabel Martí)
“I don’t know how to fight, so to defend and defend myself, I only have words. But they must be beautiful words, and at the same time visceral ones. I don’t like the surface, I don’t like freestyle, breaststroke, or butterfly… What I like is to dive, to get completely wet, to dissolve into the story like a sugar cube. I want to know everything, I want to tell everything. In life, we already keep too many things to ourselves. I find comfort in writing when it becomes a space of freedom — where we dare to say and do what we could hardly say or do otherwise, where we are allowed to be idealists, a space for heroism, a place where practicality becomes ridiculous, the place where justice endures. But without avoiding consequences. Without consequences, there is no heroism. Theatre is a rehearsal for life. We test possible paths toward new realities. If no one imagines them first, no one can demand them, nurture them, harvest them, or taste them. Like in science: before proving something, someone must have intuited it. We make theatre to intuit how we might become better and live better.” (Isabel Martí)
Festival Russafa Escènica 2022, Centro de Carmen Cultura Contemporánea (CCCC), Valencia
Ayuda a la Escritura Escénica del Institut Valencià de Cultura, 2022
En varios centros públicos de primaria, curso 2022-2023
Encargo de la Direcció General d’Innovació Educativa i Ordenació de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport dentro del programa "L'escola fa teatre" (La escuela hace teatro)
En plataforma online para acceso de todos los colegios públicos valencianos
VVAA
(Teatro de calle) Festival Sagunt a Escena, Parc de la Glorieta Cronista Traver, Sagunt
Publicación institucional (producción pública), colección Textos a Escena